ELS NOSTRES VALORS
Com qualsevol grup humà, el nostre equip, al llarg de la convivència em construït i descobert una llista de valors que caracteritzen qualsevol acció que fem. Els em volgut mostrar per mitja d’un pòster i un animat vídeo.
Pel que fa el pòster, em volgut mostrar la unió del nostre grup per mitja d’un mosaic format per peces triangulars, cadascuna de les quals representen un valor de l’equip. Aquestes formen un conjunt, com en qualsevol ciutat, ple de diversitat i tolerància.
D’altra banda, el vídeo, el qual vam elaborar tots plegats amb gran il·lusió, començant per un guió i acabant amb l’escenificació del curtmetratge, totes dues escoltant totes les opinions dels membres del grup.
pòster
vídeo
A l’inici de l’activitat extraescolar First lego League, el dia 7 d’octubre de 2019, ens vam presentar l’Arnau Marco, l’Arnau Dago, el Guillem Fargas i el Joan Muñoz com a dinamitzadors, i l’Albert Treviño i el Mario Subias com a supervisors de l’activitat i vam explicar com funcionaríem durant els mesos que durava aquesta: vam començar fent una breu explicació de l’objectiu que vam establir que era presentar-nos a un concurs de robòtica amb peces totes comprades a Lego i assolir un cert nivell a la competició tenint en compte les nostres capacitats de personal i financeres, especialment aquest any passat que només es van apuntar 9 nens de diferents cursos, i això reduïa les nostres capacitats, però no va suposar cap problema que no poguéssim superar. Un cop fet això vam establir una mena de normes de convivència i/o valors de la First Lego League; per això vam crear un pòster molt il·lustratiu per poder tenir presents quins eren.
Per acabar de interioritzar els valors i tenir una millor estada a l’activitat, vam gravar un vídeo amb els nens que hi assitien i així concloure el tema dels valors, el guió del qual va ser escrit i dirigit per nosaltres.
Al nostre pòster de Valors vam posar-hi els que creiem més importants per realitzar l’activitat de manera ordenada i amb un molt bon ambient; també vam pensar que posar-los en anglès era una bona opció de cara a donar una bona impressió i que fos més entenedor arreu. Els valors que creiem que són més importants són: la diversitat, la dedicació, la col·laboració, el respecte, la diversió, l’entreteniment, l’amistat,
l’ambició, el treball i la tolerància.
Durant les primeres sessions realitzades des del dia 7 al 21 d’octubre, vam estar creant un logo i un nom pel nostre equip i així sentir-nos part d’aquest. Vam tardar al voltant de tres sessions per definir-los i dissenyar les samarretes que portaríem durant el concurs.
El logo consisteix en les siluetes d’uns grata-cels de diferent mida, ja que el tema del concurs del 2019 es deia “CITY SHAPER”, i d’aquí vam treure la idea pel logo.
També vam necessitar la imaginació de tots els alumnes i nostra per definir un nom que ens agrades a tots, ja que seria el que ens representaria durant tot el concurs. Vam fer unes votacions i finalment ens vam decidir per RONDᴁSIGNERS, una combinació de les paraules Ronda i Desginers, el qual ens descriu perfectament com som, dissenyadors de l’institut Ronda de Lleida.
Un cop decidit el nom, el logo i les samarretes que portaríem al concurs, vam iniciar la preparació del robot, vam muntar les proves al taulell i vam fer una petita maqueta de la Seu Vella, amb peces de Lego reutilitzades, pel nostre projecte científic durant les següents sessions.
Comptant amb que les nostres sessions que començaven a les 4 de la tarda cada dilluns, constaven de: 1 hora a l’aula d’informàtica 1, on utilitzàvem els ordinadors per dissenyar i definir el nom, el logo, el pòster de valors i les samarretes, seguida de 50 minuts a l’aula de tecnologia on treballàvem amb les peces de Lego.
Primer vam començar muntant entre tots les estructures bàsiques que ens va proporcionar Lego per realitzar les proves que ens proposaven, les quals venien en bosses separades amb les instruccions per un fàcil muntatge. Totes les estructures van ser muntades pels alumnes amb la nostra ajuda seguint les instruccions adequadament.
Desprès vam ordenar les peces que a teníem de Lego reutilitzades dels altres anys en caixes depenent del tipus de peces per facilitar-nos els següents passos. Això ens va portar un parell de dies de feina.
Desprès, un cop acabades de muntar totes les proves, un petit grup d’alumnes i un dinamitzador van començar a dissenyar i muntar la petita maqueta de la Seu Vella de Lleida amb peces reutilitzades de Lego pel nostre projecte científic, el qual la inclou com a tema principal, mentre l’altra part de l’equip muntava i començava a dissenyar com seria el robot que portaríem a concurs i utilitzaríem per fer les proves.
Tot això ens va portar bastant temps, exactament sis sessions. Al tornar de Nadal, compaginàvem la preparació de la presentació, el muntatge del robot i el projecte científic, pensant en que el concurs era el dia 29 de febrer i només ens quedaven sis sessions més. Ens vam organitzar de tal manera per tenir-ho acabat la setmana abans, i els resultats van ser positius.
Mentre tot això, a un dels nens de l’equip li van detectar una malaltia molt greu i no va poder seguir ni a l’activitat ni a l’institut per culpa d’aquesta. (Per mala sort també va haver-hi pel mig l’excursió a la muntanya per part dels més petits, el qual va fer que gaire bé faltes tot l’equip en una sessió). Tot i això nosaltres seguíem endavant.
Vam anar muntant peça a peça la Seu Vella, sense instruccions ni cap mena de referència, ja que havia de ser feta el millor possible sense copiar-la. Un cop la vam tenir feta, la vam deixar a un costat per dedicar-nos tot l’equip a muntar el robot i començar-lo a programar.
En aquest punt, ens vam tornar a dividir de manera que fóssim el més productius possible, i així va ser; amb la sort de que un parell d’alumnes de l’equip tenien els coneixements bàsics per començar a programar el robot, junt amb dos dinamitzadors s’hi van posar a “tope”. Els altres anàvem donant forma al nostre robot i anàvem pensant com fer les diferents proves que ens plantejaven des de el concurs.
Quan quedaven només dues sessions per la nostra data límit, i anar a concurs, vam començar a preparar la presentació que farien els alumnes davant d’un jutjat el qual els valoraven diferents aspectes: com que només podien sortir els nens, ja que els dinamitzadors i supervisors de l’equip no podien ajudar ni donar pistes, vam fer una meticulosa preparació d’una presentació la qual ens podia donar una bona puntuació al concurs. Així que, vam fer un guió i vam valorar els diferents aspectes per on els jutges podien preguntar i fer dubtar als nostres alumnes: va ser tediós i complicat però vam aconseguir bons resultats.
La part més dura era fer funcionar el robot, ja que fèiem servir un programa nou per nosaltres i les peces mecàniques del robot eren reutilitzades dels altres anys; primer vam fer una estructura externa, es a dir un xassís, vam ajuntar-hi un parell de rodes i dos suports per dos petites boles que feien de rodes per poder posar-lo en marxa i desprès el vam anar programant perquè fes petites accions que ens durien a d’altres més llargues i més complicades. Per realitzar el màxim de proves possibles, les vam ordenar de més fàcils a més difícils, a la nostra manera de veure, i així poc a poc anar completant-les i anar coneixent millor el programa amb el qual programàvem el robot.
Així doncs, vam acabar les nostres últimes sessions al taller les dues hores que durava l’activitat, ja que la part d’ordinador era efímera i la podíem avançar-la els dinamitzadors a l’ordinador de l’aula de tecnologia.
La setmana abans del concurs, el qual va caure en dissabte, ens vam reunir els dinamitzadors amb el Mario un parell de cops, el primer per repartir les samarretes, debatre i aclarir les idees sobre el concurs, i el segon dia vam venir una tarda a l’institut a acabar de definir l’estructura del robot i enllestir-lo pel dia del concurs.
• Experiència del concurs
El dia del concurs, el 29 de febrer, ens vam reunir fora del primer edifici de la UDL de Lleida a Cappont a les 8:45 del matí i vam passar llista. Un cop hi vam ser tots, vam anar al nostre espai assignat per deixar les motxilles, roba d’abric i altres materials relacionats amb el concurs i vam anar a apuntar-nos a una llista d’espera per accedir als taulells de pràctiques. Mentre no era el nostre torn per practicar als taulells, vam anar a fer temps a la sala d’actes on hi havia equips ja competint.
Quan ens va tocar anar a practicar, vam aprofitar el 100% del temps del qual disposàvem ja que havíem de corregir un parell d’errors que havíem detectat al nostre robot.
A les 09:00 es va fer la cerimònia d’inauguració i es va facilitar l’entrada als pares, mares i públic en general.
Ens van assignar la presentació del projecte científic en la “T6 Lleidanet” de 12 a 12:30; la competició de robots a les 09:50 h en primera ronda a la “taula 1B”, 10:30 h en segona ronda a la “taula 1B” i en tercera ronda a la “taula 1A” a les 13:30 h.
Abans de les dotze vam anar al “hall” on havien muntat un plató de televisió i ens van fer una entrevista a tot l’equip, però només van parlar un alumne i un dinamitzador, per fer l’entrevista de manera ordenada. Van explicar el nostre projecte científic i les nostres aspiracions al concurs.
Més tard, un cop havíem concursat les dues primeres vegades, vam anar a fer la presentació.
Durant la presentació, els alumnes van mostra la pàgina web que havíem fet, junt amb el vídeo de presentació dels valors i el pòster, van fer funcionar el robot, de manera que fes les quatre coses bàsiques que els hi van demanar els jutges i van mostrar i explicar breument el nostre projecte científic. La presentació va durar al voltant d’un quart d’hora i van participar tots els nens. Al acabar els tres jutges van fer unes preguntes les quals els alumnes van saber respondre de manera adequada i ajudant-se els uns als altres.
Un cop feta la presentació vam tornar al primer edifici per tal de fer l’ultima aparició damunt de l’escenari, la qual era clau per nosaltres per acabar de pujar uns punts a la classificació rematant algunes proves que no ens havien sortit prèviament.
En aquest moment ja havíem assolit uns punts que eren més que satisfactoris i que ningú de nosaltres esperàvem arribar. Així que l’últim cop que vam poder anar a fer unes quantes proves, ja estàvem contents pels resultats que havíem obtingut prèviament i per lo bé que ens havia sortit la presentació. Desprès de nosaltres ja quedaven pocs equips per acabar de concursar així que vam seure a la sala d’actes a esperar que acabessin i diguessin les puntuacions.
Un cop els marcadors es van tancar, ens van fer sortir de la sala d’actes per fer recompte dels marcadors i preparar els premis. Vam tornar a entrar ordenadament i van fer l’entrega de premis. En acabar els rectos de la universitat, regidors i alguns altres gran càrrecs van dir unes paraules molt encoratjadores i al acabar de parlar vam marxar cap a casa ben satisfets.
